Autor: Nuria Guirao Condal (Pàgina 1 de 2)

Reflexió i conclusió del procés

Reflexió crítica sobre el procés d’intervenció.

Des d’una perspectiva crítica, s’observa que la prescripció social requereix temps, seguiment i estabilitat institucional per tenir un impacte real. Algunes accions previstes, com una coordinació més sistemàtica amb tots els agents del territori, no s’han pogut desenvolupar plenament a causa de limitacions temporals i estructurals.

Durant el procés s’han fet ajustos metodològics, adaptant activitats i ritmes a la resposta dels joves, fet que reforça una pràctica reflexiva i flexible. El meu posicionament professional ha estat el d’una figura d’acompanyament, evitant rols directius i promovent l’autonomia, en coherència amb els principis de la promoció de la salut (Departament de Salut, 2020).

Valoració personal i contribució a la meva formació.

Des d’una valoració personal, aquest Pràcticum ha tingut un alt valor formatiu. Les tasques dutes a terme s’identifiquen clarament amb la intervenció psicopedagògica i han contribuït al desenvolupament de competències clau del Màster: disseny i avaluació de projectes, treball en xarxa, aplicació de models teòrics i reflexió sobre la pràctica.

El grau de dificultat ha estat moderat-alt, especialment en la concreció de la prescripció social i en la gestió de la participació juvenil, però aquests reptes han estat una font d’aprenentatge significatiu. La relació amb els joves, la col·laboració amb el tutor/a del centre i la participació en reunions han afavorit una comprensió profunda del funcionament institucional.

Propostes de millora i prospectiva del projecte.

Com a propostes de millora es planteja:

-Consolidar la figura del/la professional referent de prescripció social.
-Reforçar la coordinació amb el CAP i els centres educatius.
-Incorporar instruments d’avaluació longitudinal.
-Potenciar la participació juvenil en el disseny de les activitats.

 

Prospectivament, el projecte té potencial per consolidar-se com un programa estable de salut comunitària juvenil, contribuint a una psicopedagogia transformadora i arrelada al territori.

Conclusions

El projecte Prescripció juvenil ha contribuït de manera significativa tant al benestar dels joves com a la meva formació com a psicopedagoga. La integració de teoria i pràctica, mitjançant la prescripció social i l’enfocament ecològic, posa de manifest el valor d’una psicopedagogia comunitària, preventiva i compromesa amb el territori.

Les expectatives inicials del pràcticum s’han complert de manera satisfactòria, ja que m’ha permès aplicar els coneixements adquirits en un context real, desenvolupar competències professionals clau i consolidar una mirada crítica sobre la pràctica psicopedagògica.

Destacaria especialment la possibilitat de contribuir a la implementació d’un projecte innovador com la prescripció social, aportant eines d’avaluació, sistematització i una mirada psicopedagògica centrada en el benestar integral.

Com a aspectes de millora, considero necessari reforçar la continuïtat del projecte mitjançant recursos humans estables i una estructuració més gran del treball en xarxa.

La meva aportació al centre de pràctiques ha estat la incorporació d’una intervenció psicopedagògica estructurada, preventiva i comunitària, que ha contribuït a reforçar el rol del Punt Jove com a espai de referència per al benestar juvenil.

Tancament del procés d’avaluació del projecte d’intervenció

Resposta a les necessitats detectades

El projecte ha respost de manera directa a les necessitats identificades en el context: manca d’espais inclusius de benestar, dificultats d’accés als recursos del municipi i necessitat d’acompanyament emocional. La prescripció social ha funcionat com a pont entre els joves i la comunitat, reforçant la xarxa de suport, tal com proposa l’Estratègia de salut comunitària de Catalunya (Departament de Salut, 2022).

Valoració qualitativa i quantitativa dels resultats

  • Valoració quantitativa: registres d’assistència i continuïtat indiquen una participació sostinguda en les activitats prescrites.

  • Valoració qualitativa: les observacions i respostes obertes dels joves evidencien una millora del benestar percebut i del sentiment de pertinença.

Els instruments d’avaluació han permès identificar punts forts (clima de confiança, enfocament vivencial, rol del Punt Jove com a referent) i punts febles (limitacions de recursos humans i dificultats per garantir la continuïtat en alguns casos).

Títol de l’entrada 6 Avaluació: Valoració global del programa de prescripció juvenil

Descripció de l’activitat
Anàlisi conjunta de totes les dades recollides durant el curs per extreure conclusions i propostes de millora.
Objectius
Objectiu general:
Valorar l’eficàcia global del pla d’intervenció psicopedagògica.
Objectius específics:
  • Identificar fortaleses i limitacions del programa.
  • Proposar línies de millora futures.
La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
El programa s’alinea amb els models comunitaris i ecològics, consolidant una pràctica psicopedagògica situada i transformadora.
Les evidències
-Síntesi de totes les dades recollides (entrevistes, rúbriques, qüestionaris i diari).
-Identificació de patrons comuns de millora i dificultats.
-Registre de propostes de millora sorgides de l’anàlisi.
-Valoració professional final del procés d’intervenció.
Aquestes evidències permeten una valoració global, fonamentada i crítica del programa de prescripció juvenil.
L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte
S’assoleixen els objectius plantejats, especialment pel que fa a la promoció del benestar i la participació juvenil.
Observacions personals
Es considera fonamental garantir recursos humans estables per assegurar la continuïtat del projecte.

Títol de l’entrada 5 avaluació: Avaluació final del benestar percebut

Descripció de l’activitat
Aplicació del qüestionari de benestar i satisfacció al final del cicle d’activitats.
Objectius
Objectiu general:
Mesurar l’impacte del programa en el benestar dels joves.
Objectius específics:
  • Valorar canvis en l’estat emocional i físic.
  • Analitzar el grau de satisfacció amb la prescripció social.
La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
Els resultats mostren que la prescripció social és una eina eficaç per promoure el benestar, tot i que cal complementar-la amb polítiques de continuïtat.
Les evidències
-Qüestionaris de benestar i satisfacció (respostes Likert).
-Anàlisi qualitativa de les preguntes obertes dels joves.
-Comparació entre la valoració inicial i final del benestar percebut.
-Registre de la intenció de continuïtat en activitats saludables.
Aquestes evidències indiquen l’impacte del programa en el benestar emocional, físic i social dels participants.
L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte
La majoria de joves manifesten una millora del benestar i la voluntat de mantenir hàbits saludables.
Observacions personals
La valoració positiva reforça el rol del Punt Jove com a espai de referència.

Títol de l’entrada 4: Avaluació, procés del programa de prescripció juvenil

En aquesta darrera entrada, s’inicia el procés d’avaluació i valoració del procés.

Descripció de l’activitat

Seguiment continuat del grau de participació, assistència i implicació dels joves en les

activitats prescrites, mitjançant observació i registres sistemàtics.

Objectius

Objectiu general:
Valorar el desenvolupament del procés d’intervenció.

Objectius específics:

  • Detectar dificultats durant la implementació. 
  • Ajustar les activitats a les necessitats emergents. 

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

L’avaluació processual permet entendre la intervenció com un procés flexible i no lineal, coherent amb els principis de l’educació preventiva i comunitària.

 

Les evidències

-Registres de seguiment individual de les prescripcions socials.

-Anotacions del diari de sessions amb incidències, ajustos metodològics i evolució dels joves.

-Resultats parcials de les rúbriques d’observació.

-Dades de continuïtat i assistència a les activitats.

 

Aquestes evidències permeten valorar l’evolució del procés, detectar dificultats i realitzar ajustos en la intervenció.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

S’observa una participació progressiva i una millora en el compromís dels joves amb el seu pla de benestar.

Observacions personals

El seguiment regular és clau per evitar l’abandonament i reforçar la motivació.

Títol de l’entrada 3: Implementació, Itineraris saludables i tallers de moviment

En aquesta darrera entrada, continuem fent la implantació de sessions grupals, en aquest cas una sessió de dansa que fa farà de tancament en la fase d’implantació on és portar a terme el qüestionari de satisfacció.

Descripció de l’activitat
Activitat comunitària basada en  dansa, en coordinació amb entitats esportives del municipi. L’activitat és oberta a joves de 12 a 25 anys i promou el moviment com a eina de benestar integral.
Objectius
Objectiu general: Promoure el moviment corporal com a hàbit saludable i accessible.
Objectius específics:
  • Incrementar l’activitat física de manera inclusiva.
  • Afavorir la socialització positiva.
  • Vincular els joves amb recursos esportius comunitaris.
La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític
Des d’una perspectiva comunitària, aquesta activitat reforça els vincles entre el jove i el seu entorn. El moviment esdevé una eina educativa i preventiva.
Com a aspecte crític, cal garantir la continuïtat de l’activitat per evitar que quedi com una experiència puntual sense impacte a llarg termini.
Les evidències
-Registre del nombre de joves participants i la seva continuïtat en l’activitat.
-Observació sistemàtica del grau de participació i interacció entre iguals.
-Enquesta breu posterior a l’activitat sobre el benestar percebut i la satisfacció.
-Registre de coordinació amb les entitats esportives col·laboradores.
Aquestes evidències mostren la vinculació dels joves amb l’activitat física i amb els recursos comunitaris, així com l’impacte percebut en el seu benestar.
L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte
Es registra el nombre de participants, la continuïtat i la valoració del benestar percebut mitjançant enquestes breus posterior a l’activitat.
Observacions personals
La col·laboració amb entitats locals augmenta la legitimitat del projecte i facilita la sostenibilitat de la prescripció social.

Títol de l’entrada 2: Implementació (segona setmana de desembre). Taller grupal “Cuidem-nos”: autocura i consciència corporal

A continuació, aquesta entrada vol reflectir la segona part de la implementació d’una sessió grupal portada  a terme al Punt Jove de Torelló.

Descripció de l’activitat

Sessió grupal d’una hora adreçada a joves prescrits i/o interessats en el benestar emocional i corporal. El taller inclou dinàmiques pràctiques de respiració, moviment suau i expressió emocional, desenvolupades en un clima de confiança i no competitiu.

Objectius

Objectiu general:
Afavorir el benestar emocional i físic mitjançant la pràctica de l’autocura en grup.

Objectius específics:

  • Fomentar la consciència corporal i emocional.
  • Promoure hàbits saludables relacionats amb la gestió de l’estrès.
  • Potenciar la participació i el vincle grupal.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

L’aprenentatge vivencial és clau en aquesta activitat, ja que permet als joves experimentar el benestar de manera directa. Des del model de promoció de la salut, el taller actua com a factor protector davant del malestar emocional.

 

Críticament, es detecta que alguns joves presenten resistències inicials al treball corporal, fet que obliga a adaptar constantment les dinàmiques i respectar els ritmes individuals.

 

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza a través de l’observació sistemàtica del grau de participació, implicació i clima grupal, utilitzant la rúbrica d’observació establerta.

Les evidències

-Registre d’assistència i continuïtat dels participants.

-Rúbrica d’observació del taller grupal (participació, implicació, expressió emocional i relació amb el grup).

-Anotacions al diari de sessions sobre el clima grupal i la dinàmica de la sessió.

-Autoavaluació verbal o breu retorn emocional dels joves al final de la sessió.

 

Aquestes evidències permeten observar el nivell d’implicació, la regulació emocional i la creació de vincles, en relació amb els objectius operatius del taller.

Observacions personals

El format grupal facilita la normalització del malestar i afavoreix el sentiment de pertinença, aspecte especialment rellevant en joves amb dificultats de socialització.

Títol de l’entrada 1: Implementació d’entrevista individual (primera setmana de desembre, “Prescriu-te”.

Hola a tothom, aquí comença la materialització de la  implantació de les diverses actuacions que he portat a terme en el punt jove de Torelló al llarg del període de pràctiques.

Descripció de l’activitat

Sessió d’acompanyament individual realitzada al Punt Jove de Torelló amb l’objectiu de detectar necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut del/de la jove. Mitjançant una entrevista psicopedagògica estructurada, es recull informació sobre el seu benestar integral i s’elabora conjuntament una prescripció social personalitzada, vinculada a recursos comunitaris del municipi. La sessió té una durada aproximada de 45 minuts i s’emmarca dins del programa de prescripció juvenil.

Objectius

Objectiu general:
Promoure el benestar integral del/de la jove mitjançant la detecció de necessitats i la connexió amb recursos comunitaris.

Objectius específics:

  • Identificar necessitats emocionals, socials i d’hàbits saludables.
  • Afavorir l’autoconeixement i la presa de consciència del propi benestar.
  • Establir un pla individual de benestar amb una prescripció social ajustada.

La reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític:

Aquesta sessió exemplifica el rol del/la psicopedagog/com a mediador/a entre el jove i el seu entorn, en coherència amb el model ecològic de Bronfenbrenner. La prescripció social permet anar més enllà d’una mirada assistencialista, promovent l’autonomia i la participació activa del jove en el seu procés de benestar.


Des d’una mirada crítica, cal destacar la importància de disposar de temps i espais adequats per generar un vincle de confiança, ja que sense aquest element la prescripció pot quedar com una simple orientació i no com un procés real d’acompanyament.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

 

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

L’avaluació es realitza mitjançant el registre de l’entrevista inicial i la valoració qualitativa del grau d’implicació del/de la jove. Es considera que la sessió ha estat adequada quan el/la jove comprèn i accepta la prescripció proposada i mostra disposició a iniciar el seguiment.

Les evidències:

-Registre complet de l’entrevista psicopedagògica inicial, amb identificació de necessitats emocionals, socials i d’hàbits de salut.

 

-Fitxa del pla individual de benestar elaborada conjuntament amb el/la jove.

 

-Prescripció social registrada (activitat, recurs comunitari i data d’inici).

 

-Anotacions qualitatives del grau d’implicació i motivació del/de la jove durant la sessió.

 

-Compromís de seguiment signat (professional–jove).

 

Aquestes evidències permeten verificar l’assoliment dels indicadors relacionats amb la detecció de necessitats, l’adequació de la prescripció i l’inici del procés de seguiment.

Observacions personals

Es constata que molts joves expressen dificultats per identificar les seves pròpies necessitats, fet que reforça la necessitat d’aquest espai psicopedagògic dins del Punt Jove.

Entrada repte 3 i repte 1.Presentació del problema i la possible millora.

La present intervenció psicopedagògica sorgeix de la necessitat d’abordar el benestar emocional, social i físic dels joves del municipi de Torelló.

L’anàlisi inicial del context i la detecció de necessitats van evidenciar diversos elements que afecten directament la qualitat de vida dels adolescents i joves, com ara el sedentarisme, la manca de vincles comunitaris, la presència de dificultats emocionals, el desconeixement dels recursos del municipi i la necessitat creixent d’un acompanyament personalitzat.

En aquest sentit, es va identificar que el Punt Jove, com a servei pròxim i accessible, es troba en una posició privilegiada per actuar com a prescriptor social facilitador, connectant els joves amb activitats, serveis i recursos comunitaris que poden contribuir de manera significativa al seu benestar integral.

A partir d’aquest diagnòstic, es planteja una millora basada en un model de prescripció social estructurat, que inclou:

  • Entrevista inicial per detectar necessitats individuals.
  • Creació d’una base de dades actualitzada de recursos de salut, oci i participació.
  • Derivació personalitzada del jove a activitats /tallers del municipi.
  • Dinamització de tallers de salut emocional i moviment.
  • Seguiment continuat per garantir l’èxit del procés.

Aquesta intervenció pretén no només donar resposta a necessitats actual, sinó també generar un canvi de model cap a una atenció més comunitària, preventiva i participativa. 

La millora planificada busca empoderar els joves, afavorir la seva autonomia i vincular-los al territori, contribuint a la creació d’un entorn més saludable, inclusiu i cohesionat.

 

Gràcies per llegir,

Anem compartint,

Núria

« Entrades més antigues